Rehabilitació del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. Terrassa

Emplaçament
Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. Plaça del Rector Homs s/n
Terrassa
Projecte
2004
Obra
2006 - 2008
Promotor
Pla Director de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Ajuntament de Terrassa, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Bisbat de Terrassa
Contructora
Freyssinet
Superfície construïda
7.770 m²
Pressupost
1.189.715 €
Premis
Obra finalista. Premis Fad. 2009
. Obra seleccionada. Premi Internacional del Paisatge Rosa Barba 2010.
Obra seleccionada. Biennal del Vallès. 2009
Accèssit. Premis "Lamp-Lighting Solutions". 2010

Una actitud:

“La vida d’un monument en el temps implica que ha de patir aquelles transformacions necessàries per poder desvetllar a cada època les noves emocions que fan vibrar els contemporanis i alimenten la seva sensibilitat. Jo no crec que si l’artista crea esforçant-se simplement en ser fidel al passat sigui capaç de generar un moviment suficient per insuflar-li nova vida. La veritat de l’artista contemporani ha d’estar no tan sols en consonància amb la veritat històrica, sinó que també ha de ser profondament original, sortida del seu geni i del de la seva època”. Jacques Le Goff


“ No cal una restauració, ja que el passat no es restaura, sinó una projecció en el temps, orientada, paradoxalment, cap a l’esdevenidor” Xavier Kawa-Topor

Una estratègia:

La principal estratègia del projecte rau en la formació d’un nou paviment continu que actua com a suport de visita i com a principal element museogràfic de comunicació. Un nou mosaic de llambordes disposades sobre un llit de sorra que recull tota la complexitat i la memòria del lloc: sitges, tombes, arbres, relíquies, horts, pous, cisternes, baptisteris.
Amb la diversitat de tots els fragments s’articula una nova topografia, una catifa i un mapa del tresor que indiquen la posició, l’època i l’estat de les diverses restes enterrades existents. Tot plegat, tributari d’un codi genètic de textures, mides i colors que assegura la seva eficàcia comunicativa.
Encara que es conserven dues alzines i un pi i es planten alguns fruiters i xiprers, atesa la incompatibilitat entre la conservació arqueològica i la vegetació es planteja, prioritàriament, la formació d’un micro-jardí on la petita herba i la molsa creixen, significativament, entre les juntes de les llambordes de les tombes i dels antics horts del rector, així com noves i diverses gramínies broten, cada any, de l’interior de les antigues sitges.
Una llumeta al terra, al cor dels difunts i a cada tomba, irradia presència i respecte i explica la importància de les relíquies i dels morts pels primers cristians.
Petites làmpades esparses, alguns paraments de les esglésies il·luminats i la llum que surt per les finestres dels temples donen prou llum per no competir amb la lluna.
En front d’una realitat força impracticable es construeix una virtualitat molt significativa a partir d’una reproducció que assenyala la situació de l’original, sempre adequadament protegit i que articula, alhora, un discurs més comunicatiu que matèric, així com un espai mes metafísic que històric.

El resultat, assumint la seva contemporaneïtat i la necessitat de connectar amb la sensibilitat del nostre temps, actualitza, fent-los perviure en el temps, tots aquells valors que fan del Conjunt una tradició monumental a conservar.
Es treballa, com a la ciutat contemporània, amb la convivència dels fragments, dissolent les seves fronteres per formar un nou teixit conjunt generador de ressonàncies diverses i amb la clara finalitat de que la fruïció i l’admiració de la totalitat monumental no sigui l’únic registre emotiu i de coneixement.