Tres habitatges en edifici plurifamiliar. Colomers

Emplaçament
C/Sant Sebastià, 7
Colomers
Projecte
2008
Promotor
Jaume Rubió
Contructora
Contractistes d'obra Ventalló
Superfície construïda
420 m²

Consisteix en la realització de tres habitatges unifamiliars en edifici plurifamiliar en testera. La disposició en paral·lel dels habitatges en relació al carrer de Sant Sebastià permet establir uns criteris tipològics iguals per a cada habitatge; aquests es divideixen en dues franges, paral·leles entre sí, i perpendiculars al carrer; la primera inclou els espais de comunicacions, horitzontals i verticals i les zones humides, cuines i banys, mentre que l’altra franja es destina als espais d’estança, en planta baixa, oberts a carrer i a un pati posterior, i als dormitoris a les plantes superiors, amb una màxima flexibilitat d’ús i distribució. Aquest mateix esquema es repeteix a la planta soterrani, amb ventilació posterior.

El programa funcional dels habitatges és sala d’estar-menjador , cuina i accés en planta baixa, de dos dormitoris i un bany en planta primera i de dos dormitoris i bany en planta segona i en planta soterrani un traster amb accés peatonal des del passatge.

La voluntat d’integració al volum edificat del casc urbà de Colomers, així com la necessitat de cosir un teixit consolidat a través de les edificacions veïnes implica una façana urbana respectuosa amb la textura del lloc. Les obertures es disposen sense voluntat d’explicar estrictament un programa funcional interior; una pell neutre, un teixit estampat, apartat de l’escala domèstica d’aquest tipus d’edificacions, i més lligat a l’escala urbana. Així, el forat esdevé com un porus, per on respira l’edifici, dens i auster, i només el treball minuciós de la fusteria, amb les seves varietats i posicions, són capaços d’explicar la vida interior. La subordinació de l’interior a la pell exterior és franca i suau.
Aquesta interpretació de la façana tensa, amb la posició de fusteria al pla exterior, es recolza amb la utilització de materials austers i populars, llargament utilitzats a l’entorn; revocats a les zones opaques.
Aquesta voluntat d’interiorització de l’edifici, de textura gruixuda i massissa, es contraposa amb les obertures i les façanes interiors, de sentiment molt més obert, lluminós, i lleuger; talment com una geoda, que, darrera una closca massissa, pètria, hom descobreix un interior cristal·lí i lluminós.