Escola Bressol. Badalona

Emplaçament
C/de la Ciència, 17
Badalona
Projecte
2010
Promotor
ENGESTUR
Superfície construïda
859 m²
Pressupost
1.143.800 €

Vàries son les singularitats que atreuen i condensen una major intensitat projectual. La primera, és el propi tema, que gira al voltant de la habitabilitat per una majoria d'usuaris molt joves i petits amb tot el que això implica d'interacció psíquica i física amb l'entorn. D'aquí se'n deriven reflexions i decisions al voltant de les dimensions, de les textures i de la seguretat ben específiques.
La segona, afecta a la pròpia concepció de l'edifici derivada del fet de que només té una planta i que, en conseqüència, interactua amb l'exterior pels quatre costats. Des d'aquest punt de vista, no son menyspreables les qüestions derivades de la pròpia escala de la guarderia amb el seu entorn.
La tercera, te a veure amb la posició urbana de l'emplaçament: una situació urbana una mica fronterera entre el carrer urbà amb la seva edificació en alçada i el buit verd format pel Parc urbà.
La quarta, explica les filiacions del projecte respecte de les exigències contemporànies en les qüestions referents a l'estalvi energètic i al posicionament mediambiental.
Apartir d'aquí, es fan més comprensibles les decisions preses. Es tracta d'una parcel·la adjacent a un parc urbà amb el que manté una estreta relació de continuïtat topogràfica, fins el punt d'esdevenir-ne una mera prolongació.
Des del projecte, es vol mantenir aquest fet i és vol que la parcel·la continuï essent part del Parc. En certa manera, l'edifici de l'escola haurà de fer la transició entre el Parc i el teixit construït de la ciutat. Inversament, una edificació, l'escola bressol, que fa i que és ciutat, però que vol endinsar-se suaument dins el parc amb voluntat, alhora, deformar-ne part.
La primera actuació projectual que defineix la primera estructura d'ordre es basa en la construcció d'una pèrgola de fusta que acaba essent el suport de l'edificació, de les porxades, dels patis i dels jardins, establint un teixit continu i porós que s'apropia de tota la superfície del solar i que podria, donat el cas, estendre's pel parc més enllà de les tanques del solar.
Així com els arbres del parc envaeixen l'espai de l'escola bressol, cohabitant amb la pèrgola i ajudant, també, a fer ombra; de la mateixa manera, la pèrgola, en un moment donat i amb voluntat de difuminar el límit entre el construït i el parc, podria estendre's per entre mig dels arbres del parc.
A l'interior, una manta tèrmica, protegeix i aïlla de les inclemències climàtiques; a l'exterior, una membrana impermeable per damunt la pèrgola formada amb pendents suaus que segueixen la topografia del parc i, alhora, recullen l'aigua de pluja conduint-la fins els petits patis que hi ha entre els espais interiors de l'escola bressol.
D'aquesta manera, els espais interiors de l'escola, aules, passadissos i sales cohabiten sota la pèrgola talment com ho fan els patis, les porxades i els jardins accentuant la sensació ambiental i sensorial de continuïtat espacial derivada de la voluntat projectual de que els límits entre el dins i el fora es dilueixin absolutament.