Edifici d'habitatge dotacional i escola bressol. Barcelona

Emplaçament
C/Compte Borrell, 159
Barcelona
Projecte
2013
Promotor
Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona
Superfície construïda
7.700 m²

Un dels problemes més greus que tenen les ciutats post-industrials és el de la convivència entre diversitats humanes, socials, espacials i temporals. Si bé, ja es comencen a entendre les diversitats espacials, encara no sabem gaire bé com formalitzar el pacte necessari entre diversitats temporals. Aquest desconeixement, alhora de treballar a l’eixample de BCN, ens acosta perillosament al fracàs i a la barroeria. La qualitat urbana, així com la identitat genètica (ADN/BCN) de Barcelona deriva de la trama Cerdà. Aquest és el patrimoni més estratègic, exemplar i universal de la ciutat.
Projectar sense momificar el passat, utilitzant sense renúncies apriorístiques, les tipologies i les tècniques contemporànies més adients i sense perdre mai de vista la necessitat d’harmonitzar el patrimoni heretat (ADN/BCN) amb les noves propostes. La solució a aquest greu i urgent problema de convivència temporal és, precisament, l’arquitectura.

EL CONTEXT
Perímetre urbà regulador, recuperar el caràcter original del xamfrà.
Geomeria, distribució i estructura autònoms respecte la forma de la parcel··la. Voluntat de bloc geomètric. Optimització i claredad dels espais habitatbles.
La pell com a generador de teixit urbà i una sinèrgia entre el programa i el context.
El PROGRAMA
- Orientació del xamfrà a nord. Cercar el sol i la tranquil·litat del pati interior.
- Ventilacions creuades transversal al’escola bressol i als habitatges. Màxim assolellament.
- La pell exterior: generació d’espais de circulació, terrasses, zones comunes... Espai no calefactat. Zones de socialització.
- Sinèrgia entre el programa funcional i el context. L’escola i els habitatges participen de la doble orientació: patí d’illa- carrer.
UN PROCÉS PROJECTUAL:

El solar ocupa una cantonada de la traça Cerdà.
Una sola barra, d’encaix complex, és la solució adoptada ja que permet que tots els habitatges gaudeixin de les mateixes condicions contextuals: terrasses obertes cap al Sud i cap el pati interior (silenci) i espais de circulació i d’accés donant a carrer (soroll).
La voluntat d’encaix contextual dins el perímetre de la traça Cerdà determina una primera figuració geomètrica del conjunt. Les exigències ambientals contemporànies ens porten a plantejar un edifici amb fusta de 8 plantes recolzat sobre dues plantes soterrades de formigó armat.
La necessitat de protecció dels paraments de fusta aconsella plantejar una doble pell o membrana de l’edifici que embolica tot el perímetre construït incloent terrasses i espais de circulació. Els habitatges climatitzats queden dins d’aquesta segona pell reduint així l’espai a condicionar ja que tots els espais d’accés i de circulació tan sols tenen protecció de la pluja mentre que, en canvi, gaudeixen de molt bona ventilació des de la façana a carrer a través d’uns patis verticals que protegeixen la privacitat de les habitacions.
Aquesta segona pell envolvent, formada per plaques de policarbonat quasi transparent, embolica també una planta coberta que pot acollir usos col·lectius i productius, així com les plaques solars. Les obertures es formen amb lamel·les del mateix policarbonat .
La planta baixa i altell estan ocupats per la escola bressol. La façana de la planta baixa es planteja amb vidre i la seva formalització volumètrica s’escampa cap el passatge adjacent i cap el pati posterior de l’escola amb voluntat d’enllaçar totes les singularitats de l’entorn urbà sense renunciar a emfasitzar la continuïtat urbana característica de l’eixample Cerdà.